UNA TEMPORADA SOMIADA

Va ser el setembre del 2007 que la junta del futbol ens vam reunir amb l'Ajuntament entrant per parlar sobre la situació del moment del club. Per nosaltres, l'interès era i és total, i a més la cosa prometia ja que diversos membres de l'equip de govern s'havien format com a jugadors al club o havien format part d'altres juntes i l'entesa des d'un bon principi va ser genial. Vam recordar l'eufòria viscuda al poble la temporada 1995-96 en què la UE Lladó va aconseguir per primera vegada a la seva història pujar a segona territorial i vam prometre, des de la junta, mirar d'aconseguir-ho altra vegada amb gent del poble, altres que ho són però jugaven fora i algun reforç dels voltants que s'impliquesin en l'equip.

Avui podem dir que ja tornem a ser equip de segona territorial i l'objectiu s'ha aconseguit a la segona temporada i 10 anys després del segon ascens.

Hem d'agraïr a tota la gent de Lladó i pobles veïns que han confiat amb nosaltres des de l'inici i a tot l'equip, per haver aconseguit altra vegada aquest objectiu, darrera seu queden moltes hores per posar apunt tot el recinte del camp municipal perquè fes goig per l'espectacle, moltes suades, lesions, crits, tambonades, aplaudiments, etc, etc, cap a l'equip que ha trencat totes les estadístiques possibles i ha portat el nom de LLADÓ a ser portada i notícia setmanal en diferents mitjans de comunicació comarcals, provincials i generals catalans. LLADÓ s'ha sentit per tot arreu i el municipal ha estat un fortí a on només s'ha perdut un partit en tot el campionat, gràcies a una gran afició que s'ha convertit tota ella en un jugador més.

El primer titular imaginari que es va posar a la revista del poble "EL CORNETÍ" a la secció d'esports va ser: El Lladó guanya la lliga, era una premonició del que havia de venir.

GRÀCIES A TOTHOM per fer possible aquest somni, Ajuntament, Socis, Col·laboradors, Simpatitzants, etc; ha estat, de tot cor, l'alegria més bonica de l'any, juntament amb el triplet del Barça, i esperem que continui. Nous reptes que alguns buscàvem des de feia temps ens esperen i un futur prometedor per endavant.

Voldria recordar per acabar unes paraules d'un exjugador i amic gironí, l'Albert Soler: "Gràcies a tot el poble per fer-nos oblidar d'on som, convencent-nos que som, també de Lladó."

Àngel Costa Illa.

Muntatge recull de tota la temporada realitzat per Lluís Font:

"1936 és el club que porto al cor, vermell i verd són els colors: Unió Esportiva Lladó."

Ara i Sempre, el millor equip del Món.